2022 – (Text i direcció) Indecents Producció: Festival Russafa EscènicaPots?

Es fa un selfie amb un espectador.

BOOMER Esta foto és una merda, veritat? No per tu, eh? Perdona. És per mi. És que… A vore si amb un filtre…

En tant que em va costar aprendre a usar el Facebook i ara la meua filla diu que ahí ja no hi ha ningú, que només és per a vells i clar, jo em vaig obrir el Facebook per vore què penjava ella, per entendre-la millor, saber amb qui anava i el que feia, perquè com no conta res. Obria el Facebook i posava el seu nom a la finestra de la recerca i Facebook em deia: “Lena Braun i tu sou amigues”. La meua filla no es diu Lena Braun, es diu Elena Pardo Quintanilla però ella diu que posar-se el nom real a les xarxes no és cool i jo què li he de dir. Per a mi el cul és una altra cosa. El que importa és que els segons en que llisc la frase “Lena Braun i tu sou amigues” a mi se m’eixampla el cor i em sent com si fora una bona mare, la classe de mare que jo somiava ser quan somiava ser mare.

A Facebook la meua filla i jo seguim sent amigues però la meua filla no fa cap publicació des de fa quatre anys i llavors és com una d’eixes amigues que fa quatre anys que no veus. Seguim sent amigues encara que faça quatre anys que no sabem res l’una de l’altra?

Jo el que no entenc és com ha passat açò de que la meua filla visca amb mi però jo no sàpiga res d’ella des de fa quatre anys.

I per això m’he obert un compte d’Instagram. El que passa és que no sé gastar-lo. I no tinc temps per posar-me al dia de tot, perquè tinc 55 anys i una feina i una filla i una hipoteca que no s’acaba mai. Per això he de fer eixe curs per rendibilitzar el temps i perquè no medite des dels 25 anys, segurament perquè quan tenia 25 anys sí tenia temps per meditar. Tenia tant de temps per meditar que em vaig quedar embarassada i vaig deixar de fer meditació per entrar a una fàbrica a farcir croissants de xocolate, que quan portava quinze anys treballant, la fàbrica va canviar de mans i em vaig assabentar que estava en negre. I ara tinc 55 anys i només en tinc 15 cotitzats, encara que sóc la treballadora més antiga i hauria de ser encarregada però han entrat màquines noves i l’encarregat és un xic que va estudiar enginyeria dels aliments o no sé què i entén quin és el futur de la industria, no com jo. I estic morta de por perquè en una d’estes em fan fora i ja em diràs que faig jo amb 55 anys, una filla, una hipoteca i 15 anys cotitzats.

I per això m’he obert Instagram: per estar al dia i seguir sent amiga de la meua filla. O follower. A mi m’agradava més ser amiga que follower però a estes altures qualsevol cosa em va bé, la veritat. Malgrat tot Elena no em seguix. Jo sóc la seua follower però ella no és la meua follower. Diu que no sóc cool perquè no tinc followers i que si vull tindre followers he de fer més publicacions a Instagram, almenys tres al dia, com les peces de fruita o les vegades que t’has de rentar les dents i a mi fer una publicació em costa vora una hora i jo és que no tinc temps per res més i la meua filla ja no sé qui és i està a punt de fer 30 anys i no sé què vol a la vida a banda de fer-se vídeos d’Instagram. Però el que més por em fa és que l’Instagram caiga en desús i m’haja d’obrir el Tik Tok perquè jo més novetats no sé si les puc gestionar.

Per favor! Em pots fer tu la foto?

COMPANYIAIndecents (Producció del Festival Russafa Escènica)TASCAAutora i directoraANY2022