{"id":112885,"date":"2022-07-28T06:31:04","date_gmt":"2022-07-28T06:31:04","guid":{"rendered":"https:\/\/isabelmarti.com\/?p=112885"},"modified":"2023-02-06T08:56:10","modified_gmt":"2023-02-06T08:56:10","slug":"les-empreses-de-lescena-lautonom-a-ii-cap-6-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/2022\/07\/28\/les-empreses-de-lescena-lautonom-a-ii-cap-6-2\/","title":{"rendered":"Les empreses de l\u2019escena: l\u2019aut\u00f2nom\/a (II) <nobr>Cap. 6<\/nobr>"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">Una de les coses que m\u00e9s em sobta de la figura de l\u2019aut\u00f2nom \u00e9s el fet que no puguen contractar a cap familiar directe (hi ha poca gent que ho sap i quan s\u2019assabenten sempre se sorprenen), \u00e9s una limitaci\u00f3 que no puc arribar a comprendre. En una empresa p\u00fablica, que un pol\u00edtic col\u00b7loque a un familiar es diu nepotisme i \u00e9s un delicte perqu\u00e8 hi ha protocols igualitaris de contractaci\u00f3 pensats perqu\u00e8 qualsevol persona tinga acc\u00e9s a un lloc de treball pagat amb els impostos de tots i totes. <\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Per\u00f2 en una empresa privada, i m\u00e9s si \u00e9s tan poc lucrativa com la de l\u2019aut\u00f2nom, quin mal pot fer que la unitat familiar s\u2019agrupe? L\u2019\u00fanic motiu que se m\u2019ocorre, i \u00e9s un motiu pervers, \u00e9s que l\u2019Estat preferix tindre aut\u00f2noms que treballadors per compte d\u2019altre perqu\u00e8 li costen menys recursos. Els meus pares tenen amb ma tia un negoci familiar i s\u2019han vist obligats a ser tots tres aut\u00f2noms perqu\u00e8 ni ma tia pot contractar a la seua germana ni mon pare pot contractar a la seua dona. De fet, quan a mi m\u2019ha tocat treballar-hi, m\u2019ha hagut de contractar ma tia, perqu\u00e8 mon pare ho t\u00e9 prohibit.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Al teatre passa el mateix. Tinc uns amics que han retardat la seua boda gaireb\u00e9 dos anys perqu\u00e8 treballen a la mateixa companyia i casar-se significava haver de passar de pagar un aut\u00f2nom a dos, amb el mateix volum de feina. Perqu\u00e8 com a aut\u00f2noma jo podria contractar la meua parella per\u00f2 no el meu marit. Incomprensible! Quan sovint per als\/les actors\/actrius i altres gremis culturals \u00e9s dif\u00edcil fundar una unitat familiar fora de la professi\u00f3, donades les particulars circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es desenvolupa (setmanes d\u2019estrena sense horaris, funcions gaireb\u00e9 sempre de vesprada-nit, gires que et tenen fora de casa sempre en les dates m\u00e9s assenyalades&#8230; vaja, en general, absoluta incompatibilitat amb el calendari escolar i laboral de molts\/es treballadors\/es).<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00c9s encara m\u00e9s absurd si tenim en compte, a m\u00e9s, que hist\u00f2ricament les primeres companyies professionals teatrals a occident eren empreses familiars. Despr\u00e9s del teatre medieval, fet de forma amateur per distints gremis d\u2019artesans o per fidels que s\u2019ajuntaven per fer peces sacramentals, sorgiren a tota Europa companyies itinerants de c\u00f2mics professionals, diuen que a imitaci\u00f3 de les companyies italianes de <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">commedia dell\u2019arte<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> que foren les primeres a viatjar m\u00e9s enll\u00e0 de les seues fronteres. <\/span> <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A difer\u00e8ncia del teatre angl\u00e9s, que trobava del tot immoral que hi haguera dones a l\u2019escenari exhibint-se i provocant la lasc\u00edvia dels espectadors, a Espanya, com a It\u00e0lia, les companyies de teatre s\u00ed tenien actrius. No perqu\u00e8 els pareguera menys immoral que als anglesos, perqu\u00e8 misteriosament a la hist\u00f2ria de tot pa\u00eds occidental, la pres\u00e8ncia de la dona \u00e9s immoral a qualsevol espai p\u00fablic. Tot i que tamb\u00e9 \u00e9s possible que el \u201cmacho espa\u00f1ol\u201d trobara encara m\u00e9s immoral la pres\u00e8ncia a l\u2019escenari d\u2019homes vestits de dones. En qualsevol cas i per sort per a les dones, el teatre, com a representaci\u00f3 de la realitat, necessitava personatges femenins (m\u00e9s que f\u00f3ra per representar les mares, filles o esposes d\u2019alg\u00fa que vertaderament importava per a l\u2019argument de l\u2019obra, \u00e9s a dir, un home). <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aleshores? Com ho feren per permetre la pres\u00e8ncia de dones als escenaris sense caure en la immoralitat? F\u00e0cil: obligant les actrius a casar-se amb els actors de les companyies. D\u2019esta forma s\u2019entenia que el marit tenia ocasi\u00f3 de vigilar de prop a la dona. A m\u00e9s a m\u00e9s, les filles que eixien de la uni\u00f3 podien ser tamb\u00e9 actrius de la companyia, fins que es casaven, clar: si es casaven amb un actor de la companyia, podien seguir sent actrius; si es casaven, cosa estranya, amb homes de fora de la companyia, havien de deixar indiscutiblement l\u2019escenari.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">No deixa de ser curi\u00f3s que passem, sense cap motiu, d\u2019una obligaci\u00f3 a la contr\u00e0ria. No cal que vos diga que els meus amics, en estos temps d\u2019incertesa per a les arts esc\u00e8niques, s\u2019han vist obligats a mantindre els dos aut\u00f2noms si volen beneficiar-se d\u2019algun tipus d\u2019ajuda. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una de les coses que m\u00e9s em sobta de la figura de l\u2019aut\u00f2nom \u00e9s el fet que no puguen contractar a cap familiar directe (hi ha poca gent que ho sap i quan s\u2019assabenten sempre se sorprenen), \u00e9s una limitaci\u00f3 que no puc arribar a comprendre. E","protected":false},"author":3,"featured_media":111398,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-112885","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/112885","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=112885"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/112885\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":113133,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/112885\/revisions\/113133"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/111398"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=112885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=112885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/isabelmarti.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=112885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}