Ona y Anabel por videollamada.
ANABEL Només és una idea.
ONA A mi em sembla una idea collonuda.
ANABEL La meua plaça a la universitat no és una idea.
ONA Anabel… estàs fins a la figa de Zuric.
ANABEL Ja ho sé.
ONA Vols tornar a casa.
ANABEL Vull tornar, sí, Ona! Vull tornar, però a què? A no tindre treball? A haver de botar de faena en faena cada tres o quatre mesos? És que no. No puc tornar a casa a malviure. Vull tornar a alguna cosa real, Ona.
ONA La terra és real.
ANABEL Tens 20 anys i series capaç de viure davall d’un pont abans que viure a casa amb els pares. T’entenc. Jo vaig fer el mateix. Però un dia et cansaràs de dur esta vida que portes.
ONA Sembles el pare.
ANABEL Et cansaràs de compartir una casa ruïnosa del segle XIX al cul del món. I voldràs una casa normal i un treball normal i una família normal.
ONA I què és una família normal, Anabel? La nostra? No has tornat a vore ton pare des que tenies tres anys. Qui ens ha fet de pare no ho és ni teu ni meu. Sort que és el millor de tots. No existixen les famílies normals. La mare deixà la casa del poble per anar a buscar un futur millor. I per a què? Cap de les dos hauria estudiat si no fora per les beques. Quan els pares es jubilen, els quedarà una pensió de merda. Tu tens un bon sou, però amb el que costa viure a Suïssa, si envies diners a casa és perquè t’ho lleves de la boca.
ANABEL Almenys puc estalviar. Allí no estalviaria en la vida.
ONA Tindries fills allí?
ANABEL Creus que estic jo ara per a pensar…?
ONA Voldries? (Silenci) Fa molt de temps que no vens al poble. Ja tenim més de 50 ovelles i els formatges tenen molt bona eixida.
ANABEL 10 anys de violí, la millor nota de la classe… I per a què? Per a tocar Vivaldi a les ovelles.
ONA Són un públic agraïdíssim.
ANABEL Els pares feren molts sacrificis…
ONA Perquè fórem felices. I jo soc feliç.
ANABEL Ara.
ONA I quan s’ha de ser feliç si no és ara, Anabel? (Pausa) Tu eres feliç?
ANABEL Jo soc matemàtica.
COMPAÑÍAIVCLABORTexto y direcciónAÑO2021