La idea era parlar d’empreses de l’escena. Quan era menuda jo els deia companyies però ara es veu que li hem de dir empreses. I dic que era la idea perquè no sé si tinc prou idea per a parlar d’açò, així que si sabeu més que jo (que no és difícil) preneu-vos esta publicació com una espècie de micròfon obert i alimenteu el debat, vos ho pregue.

Com que només puc parlar del que sé vos explicaré el conte d’aquell dia que vaig intentar convertir en empresa la companyia a què pertanyia. Com a xiques responsables que som anàrem a una gestoria. Allí ens explicaren quines eren les fòrmules per fundar una empresa. Per una qüestió ideològica, la nostra idea era fundar una cooperativa on tots els creadors fórem iguals en drets i deures. Però el gestor ens va dir que això era massa car:

– El més barat és fer un autònom. Un de vosaltres posa l’empresa al seu nom i contracta als altres.

No ens va fer massa gràcia perquè això significava que el/la company/a que feia d’autònom/a, a més de renunciar a generar cotitzacions per a l’atur, sobre el paper era el cap de tot, i això ja ens obligava a jerarquitzar la companyia.

Li preguntàrem al gestor:

– Què passa si algun mes no treballàvem?

– Què vol dir que no treballeu?

– És que nosaltres només ens donem d’alta els dies d’actuació.

– Però percebreu uns ingressos, no?

– Sí, quan cobrem les actuacions.

– I quantes actuacions teniu al mes?

– Depén.

Nosaltres li explicàrem que era impossible de saber, que estàvem començant i que no teníem previsions.

  • Fins ara com heu treballat?

Li diguérem que érem actors i actrius professionals però que treballàvem com a associació sense ànim de lucre per tal de poder engegar el nostre treball, però que no volíem seguir usant eixa fòrmula perquè el sector no ens prenia per professionals, donat que la nostra forma jurídica no ho era: no podíem presentar-nos a mostres i festivals professionals, ni obtindre contractes en molts ajuntaments ni accedir a les ajudes autonòmiques ni estatals.

  • Quin volum de funcions heu tingut el darrer any com a associació?
  • Gairebé 20.
  • 20 funcions en un mes?
  • 20 funcions en un any.

L’home es va treure les ulleres, ens mirà una per una i va entendre que havia estat perdent el temps.

  • Voleu que vos done un consell?
  • Clar, hem vingut a això.
  • Seguiu com a associació sense ànim de lucre.
  • Però és que això no és cert. Sí tenim ànim de lucre.
  • De veres?

Li preguntàrem si no existia un autònom progressiu, una fòrmula legal per començar sense ofegar-nos, pagant els impostos amb relació als guanys.

  • Escolte, és que nosaltres volem pagar impostos!- li diguérem.
  • Seguiu com a associació.

No ens va dir res més. Anàrem a una segona gestoria i a una tercera. En les tres ens digueren el mateix. Ahí va acabar la meua aventura empresarial.

Després he sabut que recentment s’ha fet possible que pugues donar-te d’alta d’autònoms per dies. Clar que en eixe cas la tarifa reduïda -50 €- que s’aplica durant el primer any als qui són autònoms per primera vegada no es pot activar i desactivar: si et dónes d’alta només un dia, la següent vegada que et dones d’alta l’has perduda i passes a pagar gairebé 300 €. I davant d’una crisi com esta de la COVID-19 et deixa fora de qualsevol ajuda: a les d’autònom perquè si no acredites més de 12 mesos d’autònom ininterromput no pots tindre accés; a les de l’atur perquè mentre cotitzes com a autònom no generes prestació d’atur. No sé si em deixe alguna coseta? Quin xollo açò de ser autònom, no?